On estan els "Amo a Laura" versionats?

És curiós lo ràpid que es mou tot en el món d'Internet.
Després de la sortida del famós vídeoclip de "Amo a Laura", The Hapiness, es van penjar molts més vídeos seguint amb la mateixa idea per amb nous missatges. Aquí podeu llegir els més coneguts:

Amo a Laura, versió ‘Mama Chicho' per "Cena de Empresa Productions". Sobre les imatges de l'original aquests quatre candorosos comencen a ballar al son d'aquella icona del "despelote" catòlic dels primers anys de Telecinco: les Mama Chicho. El contrast no té desperdici.

Pantallazo Amo a España, per Los Pépines. Obra i gràcia dels Ninots de El Guiñol, que tampoc s'han pogut resistir a l'efecte "Amo a Laura" brindant tres minuts de la seva interpretació política amb la cançó.

Amo a Laura Bush (Love means waiting). El president Bush ama a la seva Primera Dama, i n'hi ha que han trobat una via per a Pantallazo - en castellà amb subtítols en anglès - l'essència del sentiment que lliga a la "mamà" i al "papà" nordamericans. Aixó sí, amb un italià sortit disposat a fotre la seva relació.

Pantallazo Amo a Laura, versió Buenafuente. Sí, el mismíssim Buenafuente va començar en directe i amb guitarra en mà a cantar el "Amo a Laura" davant d'un públic entregat que es sabia la lletra de principi a final.

Aman a Laura, segons Ana i Boris de Channel 4 Pantallazo. Ells no podien ser menys, així que es van llençar a versionar el videohit amb resultats impossibles de treure ni de la retina ni de la memòria.


Ara farem un experiment. Intentarem trobar aquests vídeos al Youtube i ens trobarem amb una sorpresa moooolt curiosa:


"Este vídeo ya no está disponible debido a una reclamación de copyright realizada por Viacom International Inc."


L'únic clip que encara podem trobar al portal de vídeos és el de "Amo a Laura Bush". Per tant, ja que el tenim, anem a veure'l:



És una pena que el Youtube comenci a assemblar-se al problema que té la Sexta i "Sé lo que hicistéis" amb les imatges de Telecino...

Canta las 40 con Pringles

Fa uns mesos va aparèixer una campanya interactiva de PRINGLES i LOS 40 PRINCIPALES on es feia participar el públic en una web per personalitzar cançons i enviar-les als amics. En aquesta campanya, que es va fer del 9 de juliol al 30 de setembre, hi havia també un concurs de gravar una cançó i pujar-la a la web (on havies d'inscriure't prèviament). Els guanyadors obtenien la consola Play Station 2 juntament amb el famós joc Guitar Hero 3 (guitarra inclosa).

La idea original venia de la famosa expressió "cantar los 40", que no és més que "fotre bronca", i a la web de la campanya es podien versionar temes coneguts de diferents estils de música (des de hip hop fins al rock) canviant algunes de les frases de la cançó escollida per d'altres ja proposades. D'aquesta manera, es podia gravar un missatge dirigit a algú amb qui tens un problema en concret i li vols comunicar.

Anem a posar un exemple:

"Estoy quemado, me sienta mal [...]
[...]OPCIONS:
este ruido infernal
tu mal humor al despertar
que no me pares de llamar
que nunca digas la verdad
que nunca pienses en limpiar
que no me lleves a cenar
que te escaquees al pagar
tenerte siempre que esperar
que solo pienses en comprar

Somos [...]
[...] OPCIONS:
vecinos
amigos
colegas
pareja
familia
hermanos
ex-novios

Y qué más da. Ya no te queda más remedio que escuchaaaaaaaaarrr"

Així doncs, amb la cançó escollida i la lletra preparada, es podia escoltar el resultat final i enviar-ho per email a qui ens interessés. Una proposta divertida per enviar als nostres coneguts les queixes que tenim d'ell.


Aquí podem veure els diferents estils de música que he comentat anteriorment: Hip Hop, música estil Texas, Rock i Rumba. No són gaires, com tampoc hi ha molta possibilitat d'escollir cançó (només donen una per estil) ni molta varietat de canvi de lletra. Aquesta és la pega que trobo a la campanya però, tot i així, puc dir que em va fer molta gràcia rebre el mailing de la promoció a la meva bústia d'entrada electrònica, tanta que vaig anar directa a la web a provar-la. I això ja és important!

Finalment, us deixo la web per si us interessa donar un cop d'ull:

http://www.cantalas40conpringles.com/

I, pels més atrevits, us animo a crear la vostra pròpia cançó (que també es pot cantar per lliure!) i enviar-li a qui vulgueu.. Si teniu queixes sobre la meva persona, ja sabeu també!

"Los 40 Principales posen el punt musical i Pringles el punt divertit".

por de GOOGLE...

Avui, després de parlar a classe sobre el SEO i el SEM, he volgut conèixer què pot saber la gent de mi clickant el meu nom d'usuari habitual al famós buscador Google.
Primerament, he al·lucinat amb el número de resultats: 1400!! Però no m'espanto, perquè segurament moltíssims d'ells no tindran res a veure amb el meu jo interactiu.

Així doncs, em trobu amb la pàgina del meu Fotolog com a primer resultat. Era un fet que m'esperava, a més, si algú em coneix amb aquest nom d'usuari, segurament són els que saben de l'existència del meu Fotolog. Així doncs, fins ara, tot bé.

El següent resultat és també de Fotolog, però amb el tercer ja he començat a espantar-me una mica més: és de la web www.foroaforo.com, i apareixo com a "Pardillo Member". Perdó???? Bé, decideixo anar a la web en qüestió per esborrar-me, però problema! No me'n recordo de la contrasenya. L'he reclamada al mail, ara estic a l'espera d'una resposta per aconseguir esborrar el meu comentari (recordem, de fa segles) i el meu usuari.

Posteriorment,arribem a un link de Foro a Foro, de nou, amb un enllaç del Youtube d'un vídeo que vaig penjar i que és el més vist dels que tinc. Sí, em vaig registrar a Foro a Foro per per publi del meu vídeo, però aixó d'aparèixer un altre cop com a "Pardillo Member" no em fa molta gràcia. A més, ara poden associar aquest membre amb la meva cara, perque jo apareixo en aquest vídeo...Argggggggg!!!!

El següent resultat és de la web Patatabrava.com, una web en plan xarxa social d'universitaris de Catalunya (tot i que ara crec que s'han expandit), on es poden penjar apunts, votar al noi més guapo de la teva classe, escriure comentaris divertits de professors, etc. Fins aquí tot correcte, però el que no he dit encara és que al resultat de Google apareixo com:

Espacio personal de martacory, Publicitat i Relacions Públiques, Universitat Pompeu Fabra

Ara, a part de conèixer la meva cara (via Fotolog, via vídeo youtube) i de saber que soc un "Pardillo Member", també saben què estudio i on.

Més endavant, Fotolog, més Fotolog i encara més Fotolog. Després, un link d'usuari de Youtube (però enfí, aquesta fase ja l'hem passat!)...

Tirem una mica cap abaix i ens trobem amb pàgines que no tenen res a veure amb mi, però més tard apareix un link a una pàgina meva creada a Galeon (per un treball de la uni) i un link a un blog amb vídeo (també creat per a una assignatura de classe).

Pels que no em coneixen, ja els hi queda poc per fer-ho, no? L'edat potser, on visc? Doncs ara tindreu resposta a aquesta darrera pregunta, amb els següents resultats de Google: un link de Patatabrava, de nou, on s'explica que he creat un grup, i és una discoteca d'aprop de casa a la que vaig molt... Però un segon! Concretarem una mica més! Si seguim mirant més abaix, veure'm un darrer resultat de la odiosa web Foro a Foro, on apareix el comentari que vaig escriure per fer publi del meu vídeo: dic el meu nom i la ciutad d'on soc!!!!!!!! Si us plau, que m'arribi ja la contrasenya d'aquesta web!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara tinc por, que hauria de fer, doncs, canviar el meu nom d'usuari a cada web? Per a mi és impossible recordar dues contrasenyes diferents, imagineu-vos noms d'usuari.... :(

Pd. Ah! I una curiositat més. Si ara voleu probar de fer-ho amb el vostre nom real, segurament apareixeria el link a Facebook en primer lloc! Amb foto inclosa! :S

Al nadal no hi ha crisi!

L'altre dia la meva companya Laura Tutusaus (al seu blog podeu veure una entrada sobre aquest tema: http://wysiwyg.blogspot.es/ ) em comentava una nova campanya de Shackleton i vaig pensar: bé! Ho parlaré al meu blog, total, m'encanta aquesta agència i ja portu més d'un comentari sobre les seves idees jejeje

En aquest cas, es parla de l'equip de SCHK Events, els quals han volgut fer un "giño de ojo" a totes aquelles empreses que, com nosaltres, estan patint la crisi actual. SHCK Events creu que al Nadal no hi ha crisi que valgui, que els supars nadalencs no es poden deixar de fer, estiguem com estiguem de diners!

Així és com parlen d'aquesta campanya viral a El Publicista:

¡Todo se va a la mierda!

Shackleton idea una campaña viral promocionando su división de eventos donde aprovecha la atmósfera de negatividad y pesimismo que invade a las empresas por la crisis. En clave de humor, la agencia propone 'una visión más positiva' de la situación y anima a las empresas a celebrar la tradicional cena de Navidad a pesar del escenario económico a través de un grupo musical ficticio llamado 'The Leman Brothers' y una canción titulada 'Todo se va a la mierda'.

Aquest és el vídeoclip de la divertida cançó:



I aquesta és la seva web:
http://www.belen-for-rent.com/

Amb això, el que preténen a l'agència és girar la truita del negativisme que hi ha als departaments de marketing responsables dels esdeveniments corporatius, reacis, segurament, a qualsevol acte en les circumstàncies en les que ens trobem. Hem de recordar que SHCK Events és l'encarregada d'oferir la millor organització del sopar nadalenc d'empreses, of course!

'The Leman Brothers', grup amb un aire als coneguts OBK, ens canta...

"Todo se va a la mierda, que más me da mientras pueda celebrar la fiesta de Navidad
La crisis ha llegado, los bancos hacen agua. Me están lloviendo hostias y no tengo paraguas
Todo se va a la mierda, que más me da mientras pueda celebrar la fiesta de Navidad.
Se hunde la Bolsa, me suben la hipoteca, que malita está la cosa. Sólo me queda la discoteca..."

Finalment, a part de la web i el vídeo, Shackleton Events completa la seva feina ajudant-se de l'equip de Marketing Directe per fer un enviament a més de 100 empreses amb el missatge "La crisis nos llega a todos", acompanyat d'un pessebre buit amb la web de la campanya.

A quin no se li escapi un somriure veient aquesta campanya, és que està afectat per la crisi però d'una manera espectacular! jejeje Bé, ja sabeu, passi el que passi, no ens quedarem sense el nostre típic sopar de Nadal! No hem de deixar que la crisi ens el robi!

;)

TV i Internet

Segons un article de Expansión.com:

Antena 3, pionera
Antena 3 es la cadena de televisión pionera en la revolución multimedia. Ha sido la primera en emitir sus programas en directo a través del móvil, tras un acuerdo con Vodafone. También fue pionera en YouTube, al contar con un canal propio, y en las alertas informativas a través de SMS.

Telecinco vs. YouTube
Telecinco se ha mostrado hostil con la irrupción de los gigantes de Internet en los contenidos audiovisuales. La cadena ha demandado a YouTube por utilizar sus contenidos sin autorización expresa. Pese a este movimiento, el grupo ha reorganizado su cúpula directiva para adaptarla a los retos de la TDT y la red.

RTVE se vuelca en la red
Aunque llega más tarde que sus rivales a la revolución de Internet, RTVE ha puesto en marcha una sólida apuesta para llevar sus contenidos a la red de redes. La cadena de titularidad ha lanzado un nuevo portal, con los informativos como gran apuesta diferenciadora, y con sus archivos históricos como grandes activos.


Així doncs, ens trobem amb un panorama força positiu. Les principals cadenes televisives veuen que el futur està en la web i que, tot i que al principi algunes estiguessin en contra de publicar els seus continguts a la xarxa i de donar facilitats als usuaris d'aquest canal, no hi ha gaire opció. Els consumidors de tele volen tenir a la seva disposició els seus continguts preferits 24 hores, per veure'ls i re-veure'ls fins a cansar-se. I com ja sabem, al públic sempre se li ha de donar la raó! jejeje

La linia del temps online...

Si sou uns freaks de la ostia als que us encanta el món d'Internet, si sou els primers en veure els típics videos del youtube, vease, "contigo no bicho", "es una fieshhta remix", i demes, aquesta es la vostra web:

http://www.dipity.com/user/tatercakes/timeline/Internet_Memes

Un fris cronològic amb totes les històries que han passat a Internet datades. D'aquesta manera, no et perds ni una, i estàs al dia de tot! Perque en els temps en els que vivim, els joves estan més interessats pel que fa la Paris Hilton (Paris for President!) que el que va fer Napoleó. Al·luciono amb la de coses que hi ha al web, i cada cop hi trobu pàgines més i més curioses, però també útils! jajajaja



A més, si creus que estàs més enterat que ningú, pots afegir noves accions, vídeos i històries per que tots els frikis que veuen la web no es quedin sense saber-ho!

Publicitat vs publicitat

Una campanya online per al client Doritos ens dona una tècnica per desfer-nos dels pesadíssims banners i diversa publicitat que ens apareix a les pàgines web que visitem diàriament.
Abans de comentar, us posu el vídeo per que veieu de què va la cosa...



En un principi, sembla bona idea, oi? Poder posar les teves fotos (o el que vulguis :P) en comptes dels avorrits banners que no fan més que molestar... Però jo, i suposo que com tots (perque els que llegiu aquest blog sou exclusivament publicitaris pompeuencs), que soc una friki del tema, penso... com pot ser que una agència de publicitat atenti tan directament contra la mateixa publicitat? L'agència creadora d'aquesta campanya deu tenir més clients en el seu portafoli, a part de Doritos, no? I com pot sentar aquesta notícia a aquells que han encarregat banners a l'agència?

No ho trobeu una mica juego sucio ?