Us trobaré a faltar!
Adeu siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! :)

Christian Gálvez, guapo, atractiu, amb pasta (tot s'ha de dir, si no és indispensable, sí que ajuda!)... i pel que sembla ser a la televisió, és un bon divertit, agradable i molt bon noi. Jo és que només veig Pasapalabra per contemplar la seva bellesa i el seu potencial...Bueno, estic exagerant, però així m'enteneu millor.
Ja per acabar, que no em vull deprimir, posaré un exemple del cotxe perfecte... com a mínim en un principi! He escollit un dels meus cotxes preferits, l'Audi A3. La seva forma m'imnotitza i em fascina, amb el color no hi ha problema, ja que el puc escollir (i seria el vermell)... Entrem a dins del cotxe i observem que és còmode, i que té unes prestacions perfectes per a mi...Què més puc demanar (a part de que me'l compri el meu pare)? Però aquí vé el problema: i si em trobo amb que no hi ha mirall al copilot? I si el panell de botons està farcit de colors i llums que no puc entendre per a què serveixen? I si em torno boja cada cop que vull encendre el neteja vidres? La cosa estaria molt xunga, i potser deixaria passar el meu somni per acabar comprant-me un altre cotxe, més fàcil d'utilitzar, més còmode per a mi :)
Pd. Bé, ara seré sincera. El que passa amb el Christian és un problema molt diferent al que us he posat com a exemple. Perquè no crec que tingués cap dubte en casar-me amb ell! jajaja Estem parlant d'un tema diferent, i que em molesta moltíssim, de debó. I aquest problema del que estic parlant i que potser molts (moltes sobretot) ja sabeu de la seva existència és la seva nòvia. Almudena, guapa, per què no te'n vas a fer gimnàsia a Xina? Ahhh!! Ostres!! Acabo de caure-hi... Si ja t'havies retirat, no és així? Llavors ara, què faràs tant de temps sola a casa? ;)
Aquest és un exemple de campanya de publicitat interactiva a Internet. L'anunciant és
L'email començava amb un assumpte interessant per al públic objectiu: "¿Qué llevan las catalanas en el bolso?" Bé, ja d'entrada veiem que el missatge és personal, ja que es dirigeix a una noia d'una comunitat autònoma en concret.
Després de llegir tot el contingut de l'email, vaig decidir, com he dit abans, fer click sobre la web en qüestió per curiosejar una mica més sobre el tema. A la pàgina principal apareixia una sil·lueta de bolso feta amb els elements que les dones podem portar-hi al nostre: un pintallabis, una càmera de fotos, un ipod, unes ulleres de sol, un boli, el mòbil, uns guants, un paraigues, etc, a més de la incorporació del producte a publicitar. Quan passaves el cursor sobre els objectes, tenien una petita animació que els permetia moure's una mica, però el punt més interessant era el menú, amb les següents opcions:
D'altres empreses com AOL, MySpace i Yahoo! ja havien organitzat abans les seves pròpies emissores en directe a través d'Internet en els darrers anys. Aquestes iniciatives aconsegueixen major èxit quan es tracta de la retransmissió de concerts de grans artistes en viu.

El post de benvinguda del blog va ser publicat al setembre de l'any passat, per tant ja té més d'un anyet i molts arxius que s'han de llegir, perquè la veritat, després de passar-m'hi una estona xafardejant, he aprés bastantes cosetes :P Aquest és el seu inici i així és com descriuen la web i la seva funcionalitat:
En el text ens parlen sobre el nou edifici, les boniques vistes que hi ha des del nou edifici i els nous telèfons de contacte, tot acompanyat d'una foto de l'equip al terrat de Castellana 140.
Qui no ha sentit parlar d'aquesta campanya? J&B, com a marca de producte alcohòlic, té prohibida la publicitat a tele, però, en canvi, ha sabut aprofitar del poderòs mitjà Internet, entre d'altres, per dur a terme una campanya molt propera al seu públic, un públic jove i amb ganes de festa i vida nocturna.
La campanya publicitària s'ha fet servir de diversos mitjans, com exterior, revistes a premsa i Internet, i l'agència encarregada del projecte ha estat KesselsKramer, de procedència holandesa.
Finalment, com a curiositat, només diré que, com a públic objectiu de la marca i assistent a una de les seves festes, estic molt contenta amb aquest concepte creatiu. La nit a The Party Project va estar molt bé, vaig necessitar un mínim d'una hora per veure i provar totes les activitats que estaven preparades (activitats relacionades amb l'art, la pintura, la música, la llum i sobretot la tecnologia i la interactivitat). Sense dubte, va ser una nit diferent. I el millor és que regalaven aigues per als conductors, perque ja sabem...Si condueixes, no beguis. I a mi em tocava fer-ho! (però us diré un secret, jo soc més de Ballantines...jejeje)
La idea original venia de la famosa expressió "cantar los 40", que no és més que "fotre bronca", i a la web de la campanya es podien versionar temes coneguts de diferents estils de música (des de hip hop fins al rock) canviant algunes de les frases de la cançó escollida per d'altres ja proposades. D'aquesta manera, es podia gravar un missatge dirigit a algú amb qui tens un problema en concret i li vols comunicar.
"Estoy quemado, me sienta mal [...]
Era un fet que m'esperava, a més, si algú em coneix amb aquest nom d'usuari, segurament són els que saben de l'existència del meu Fotolog. Així doncs, fins ara, tot bé.
Perdó???? Bé, decideixo anar a la web en qüestió per esborrar-me, però problema! No me'n recordo de la contrasenya. L'he reclamada al mail, ara estic a l'espera d'una resposta per aconseguir esborrar el meu comentari (recordem, de fa segles) i el meu usuari.
Espacio personal de martacory, Publicitat i Relacions Públiques, Universitat Pompeu Fabra
Tirem una mica cap abaix i ens trobem amb pàgines que no tenen res a veure amb mi, però més tard apareix un link a una pàgina meva creada a Galeon (per un treball de la uni) i un link a un blog amb vídeo (també creat per a una assignatura de classe). 
Pd. Ah! I una curiositat més. Si ara voleu probar de fer-ho amb el vostre nom real, segurament apareixeria el link a Facebook en primer lloc! Amb foto inclosa! :S
